-¡camarada!¡oficial! no tienes que llevarme a ese sitio; ¿no te lo he dicho ya todo?¿Qué más quieres saber? ¡todo lo confesaría, todo! dime de qué se trata y lo confesaré. ¡escrbe lo que quieras y lo firmaré! pero no me lleves a la habitación 101.
martes, 27 de febrero de 2007
También vienen Jesus & Mary Chain
Podrían contratar también a los Pixies y hacer este Head On a duo...
Por cierto, mirad cómo les entrevistaba la TV española en 1985... Hay buenas respuestas de la banda.
4 comentarios:
Anónimo
dijo...
Cuanta raó tens, aquest Head On es brutal, i la versió dels pixies no es queda enrera... la suma de talents acostuma a donar bons resultats.
Pero em pregunto si ells també hauran d'escoltar els seus propis temes en el I-pod per enrecordarse de com feien abans de començar a tocarlos...
EL QUE VA DISFRUTAR AMB EL ROCK DE TOTA LA VIDA DEL JOE GRUSECHKY A MATARO.
Un dels grups que em va començar a fer canviar la idea que els 80 eren una autèntica merda musicalment (estèticament ho continuo pensant al 100%!!!). THE TRAPER AND MARY CHAIN
Esteticament, els Jesus encara s'aguantaven amb força dignitat. No son Spandau Ballet, Katrina & the Waves o Loco Mia... Precisament la estètica sinistra (i posteriors evolucions) és la que més ha perdurat en el temps sense semblar rància. Avui en día anar de Heavy (coronilla i greñas), Old School Punk (cresta vermella i boca poc poblada de dents) o de Rocker suposa que semblis tret del tunel del temps
Ah, per cert, el comentari de l'ipod m'ha fet recordar que és millor no veure determinats documentals si ets molt fan d'un grup. L'altre dia vaig llegir que la gent del Summercase estaven negociant amb els Pixies i no vaig saltar d'alegria. Veia el gordo remugant dels seus companys en roba interior, l'escena de l'ipod, el bateria decrèpitamnet borratxo, el guitarra tocant la guitarra a centres comercials... Massa referents negatius!!! El puto documental m'ha matat una mica la màgia amb els Pixies!!!
4 comentarios:
Cuanta raó tens, aquest Head On es brutal, i la versió dels pixies no es queda enrera... la suma de talents acostuma a donar bons resultats.
Pero em pregunto si ells també hauran d'escoltar els seus propis temes en el I-pod per enrecordarse de com feien abans de començar a tocarlos...
EL QUE VA DISFRUTAR AMB EL ROCK DE TOTA LA VIDA DEL JOE GRUSECHKY A MATARO.
Un dels grups que em va començar a fer canviar la idea que els 80 eren una autèntica merda musicalment (estèticament ho continuo pensant al 100%!!!).
THE TRAPER AND MARY CHAIN
Esteticament, els Jesus encara s'aguantaven amb força dignitat. No son Spandau Ballet, Katrina & the Waves o Loco Mia... Precisament la estètica sinistra (i posteriors evolucions) és la que més ha perdurat en el temps sense semblar rància. Avui en día anar de Heavy (coronilla i greñas), Old School Punk (cresta vermella i boca poc poblada de dents) o de Rocker suposa que semblis tret del tunel del temps
Ah, per cert, el comentari de l'ipod m'ha fet recordar que és millor no veure determinats documentals si ets molt fan d'un grup. L'altre dia vaig llegir que la gent del Summercase estaven negociant amb els Pixies i no vaig saltar d'alegria. Veia el gordo remugant dels seus companys en roba interior, l'escena de l'ipod, el bateria decrèpitamnet borratxo, el guitarra tocant la guitarra a centres comercials... Massa referents negatius!!! El puto documental m'ha matat una mica la màgia amb els Pixies!!!
Publicar un comentario