Con sus esqueléticos 2'30 metros era la antítesis de Spud Web. Recuerdo que en una ocasión que se enfrentaron, el pequeñín pegó un mate el la "fuckin' face" del gigante sudanés. Pero Manute también era uno de mis ídolos. ¿A ver quién es capaz hoy en día de hacer cuatro tapones seguidos? Vean, vean...
Además, cuentan los rumores que Manute en sus escapadas a su país natal era un practicante del Vudú, la santería y otros ritos de magia negra que le daban fuerza para jugar. Tal vez se estiró hasta los 2'30 en uno de esos rituales...
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
Una de les jugades més glorioses en la meva curta carrera basquetbolística va ser quan a l'institut li vaig posar un tap a un amic que frega els 2 metres... Nothing is impossible!!
'AIR' TRAPER
Què bo!!!!
Jo sempre havia dit que fer un tap és mil vegades més excitant que clavar un triple. Hi ha un component humiliació al rival que només son comparables a les esmaixades. Quan jugava era una de les meves especialitats. És un art. Calcular el tempo de salt del rival, concentració, calcular el tempo del teu salt, allargar el braç, moviment violent.... i BUMMMM!!! El teu rival no torna a ser el mateix fins que no han passat unes quantes jugades. El veus passejar pel camp avergonyit de la gorra que li ha caigut (i encara més si el que li ha fet la gorra és més baix). A la lliga ACB en Fran Vazquez és un crack dels taps i a l'NBA en Mutombo era un mestre.
Publicar un comentario